Dictats

1r Trimestre

-Diversos veins d'Amposta han denunciat per mitjà de l'emissor municipal la manca de neteda que hi ha en algunes zones de la població,la qual cosa,segons dóna una imatge negativa de la ciutat,especialment quan s'acosta la festa major.Els ciutadans es queixen sobre tot de la situació que presenten els parcs,el paseix del canal i la riba del riu Ebre,llocs molts freqüentats pels visitants d'aquesta localitat.Així mateix,s'han mostrat sorpresos per la instalació d'una enorme grua al carrer Major.


-Tenen els pauets molt petitíts aquestes nenes.Havien d'haver marcats les peces tarades amb una creu.
Aquella torre que teníeu a la platja era una maravella.
Cada dia obre la porta a la mateixa hora.
La flor de l'ametller és blanca i rosada.

-Les grues estaven aturades,ja no baixaven ni pujaven.Dormien a l'andana ruxellades sense rastre de la pintura negra que abans l'escrivia.Al seu davant hi havia un vailet d'aspecte miserable,ajagut damunt les vies,que observava amb atenció els treballadors del port mentre celebraven l'assamblea del dia.Em va sorprende l'expressió irònica,quasi li neixia a poc els llavis i la mirada tendre i salvatge alhora.¡Ordre! va dir una veu a la seva esquena.


-Recordo que sempre compròvau tomàquets petits perqué eren més bons per fer pá amb tomaquets.

-Ens va explicar una anècdota tan extraordinaria que no el vam creure.

-Voldriam que vinguèssiu a la celcebració del desé aniversari de la mostra públicació.

-Tinc un veï melòmen que es molt simpàtic.

-Si sotísiu puntuals,podríem anar a última hora del matí.


-Podriem jugar o bé llogar bicicletes.

-Van posar les bosses al carro i vam sortir a voltar.

-Han construït un pontet petit de fusta.

-Van anar a jugar al riu  i en van tornar ben mullats.

-Els gronxadors fan molt de soroll perqué s'han rovellat.

-Aquell matí em vaig despertar amb la ramó de les onades.Em vaig enfidar cap a la sortida de la cova,la vista des de dalt dels penya-segats era comprendedora.En front s'obria la immensitat de la mar i els illots rocallosos.

-Ell començà a caminar,trontollant. Abans de sortir,al primer esglaó en sopegà,i ja hi era,però les papallones ràpidament l'agafaven al vol i va baixar els tres esglaóns amb molta gràcia,gairebé sense trepitjar-los.

2nTrimestre

Cuina vocacional:

la cuina és un art un molt difícil que vol una vocació, un sentit de l'observació permanent una llarga experiència i molt paciència. En el temps que son aquestes qualitats basiques s'han anat perden i per aixó se es menja cada dia més malament a gariabé tot arreu. 

No es precisament ara l' acasió de fixar les causes de aquesta decadència les causes son diverses i lllargues. Al que no té dubte és que aquesta decadència és un fet, constantat no soloment en aquest país sinó en molts altres paisos.

El telefon:

El telèfon va sonar tot el matí, però ningú no contestava.
El públic va aplaudir enèrgicament l'actuació del cèlebre intèrpret.
Per esmorzar sempre prenc un cafè ven espès i un suc de présec.
Aquesta sala te una acústica.
Te la família entre paris i Venècia només dos néts viuen amb ell a valència

3rTrimestre

Robar i matar:

Més tard vaig veure gent que robava un tros de pa negre d'un company. Quan la supervivència 

d'un home necessita presisament aquesta petita llesca de pà negre, quan la seva vida penja d'aquest fil negrenc de pa humit. Robar aquest trós de pa és portar un company cap a la mort, és triar la mort d'un altre home per assegurar la teva pròpia vida, per fer-la més provable, almenys. He vist gent que es quedava blanca i que s'enfonsava quan veien que els havien robat el seu tros de pa i no era només un mal que els feien a ells directament. Era un mal irreparable que ens feien a tots, perquè instalaven la sospita i la desconfiança i l'odi. 

Aristòcrates en una illa deserta

"Señor de les mosques" narra la història d'uns nois anglesos que van a parar a una illa deserta després d'un accident d'avió, en el qual moren tots els adults. Tots ells són fills de l'alta societat anglesa i han estat educats en els millors col·legis d'Anglaterra. Progressivament tota aquesta educació i refinament es veurà esborrada pels instints més primaris de l'èsser humà.

Calor

Va pensar de tornar a la redacció i esperar l'hora de sopar, però va compendre que necessitava tornar a casa i pendre un bany d'aigua freda. Va agafar un taxi i el va obligar a pujar la rampa que portava fins a casa seva. Normalment els taxis no volien endinçar-se amunt per aquella rampa perquè era difìcil fer-hi maniobra, de manera que Pereira va haver de prometre una propina per qué se sentía esgotat. Va entrar a casa i abans que res, va omplir la banyera d'aigua fresca. S'hi va immergir i és va fregar amb cura el ventre com l'hi havia ensenyat de fer el doctor.

Primera parella:

El primer nano amb qui vaig sortir, va ser massa. Jo només tenía onze anys, vaig sortir amb ell quan m'ho va demanar però, primer, m'ho va haver de demanar. Tot era molt formal, molt com havia de ser. Semblava un prometatge dels d'abans, però amb la diferència que no va haver de demanar la meva mà al pare. Aixó si que hauria estat maco de debò, veure com el pobre nano era un xicotet menut trocava a la porta de casa i demanava pel meu papa. M'agradava per qué era dos anys més gran que joi doia roba bonic, tenía un conjunt de pantalons i armilla de pana que feien joc i que encara recordo d'un color entre marró i taronja.